CREAF

Durant el darrer segle, la Península Ibèrica ha experimentat una recuperació notable dels seus boscos com a conseqüència de grans canvis socioeconòmics. Hi ha un cert coneixement sobre els patrons generals d'acoblament de les comunitats forestals resultants d'aquests canvis, però encara persisteix una gran incertesa sobre els processos demogràfics i les interaccions ecològiques que els determinen.

Per la seva importància en els boscos mediterranis, la dispersió de llavors per part de vertebrats ha estat una de les interaccions planta-animal més estudiades, encara que la seva contribució a la construcció d'aquests nous boscos segueix sent poc coneguda. Resultats preliminars mostren l'existència de crèdits de colonització d'aquestes espècies, sense que es tingui un coneixement precís de fins a quin punt estan condicionats per restriccions del propi nínxol ecològic o el dels vectors de dispersió. Així mateix es desconeix com es va construint l'estructura genètica de les noves poblacions durant el procés d'establiment i les seves conseqüències en la dinàmica posterior. Entre les espècies més interessants en què estudiar aquests processos destaca l'alzina per la seva importància funcional i socioeconòmica i pel fet que la seva dispersió és el resultat de l'activitat d'aus i rosegadors depredadors i dispersors de glans a llarga i curta distància.

El principal objectiu d'aquest projecte és aprofundir en els processos que governen l'acoblament de les comunitats de llenyoses dispersades per vertebrats en els nous boscos ibèrics, en relació amb les variables de nínxol, el paisatge actual i històric i, en el cas de l'alzina, el comportament dels seus principals vectors de dispersió (aus i ratolins). Els objectius específics són:

1. Determinar la influència de factors ambientals (climàtics, topogràfics i de paisatge) associats al procés de colonització de nous boscos de la Península Ibèrica per part d'espècies llenyoses dispersades per vertebrats.
2. Avaluar l'efecte de la comunitat de vertebrats dispersors de glans (aus i rosegadors) sobre la colonització dels boscos nous per part de l'alzina, i el paper modulador de l'hàbitat i el paisatge sobre aquest procés.
3. Analitzar l'efecte dels processos de dispersió i establiment sobre la dinàmica metapoblacional i l'estructura genètica espacial de l'alzina en el procés de formació dels nous boscos.

L'estudi es durà a terme a la província de Barcelona, per la seva disponibilitat de cartografia històrica i actual sobre la distribució del bosc. Mitjançant l'ús de mapes i inventaris forestals previs es seleccionaran boscos preexistents i boscos nous apareguts en 1956 i 1970-80 al llarg de gradients ambientals i d'estructura del paisatge. La colonització de les espècies objecte d'estudi en aquests boscos s'avaluarà mitjançant inventaris forestals previs i mostrejos de camp específics. En el cas de l'alzina es duran a terme estudis de camp per determinar la presència i abundància dels seus vectors de dispersió, la intensitat de la depredació / dispersió de glans, i els efectes sobre l'estructura genètica espacial del regenerat i el seu desenvolupament. Finalment, es modelitzarà el procés de colonització dels nous boscos en una selecció d'espècies dispersades per vertebrats (incloent a l'alzina) amb la finalitat de detectar les causes dels possibles crèdits de colonització.