GLANS
Contractes i convenis
Durada del projecte: 
set. 2010 a des. 2014

Des de l’any 199, el CREAF realitza estudis sobre el funcionament i dinàmica dels boscos d’alzina i roure al Parc de Collserola per analitzar l’efecte de la climatologia, la topografia i l’estructura del bosc en el creixement, fenologia i producció de glans en alzines i roures, i per avaluar els efectes de la variabilitat interanual en la producció de glans sobre la seva depredació i, finalment la regeneració d’aquest boscos. 

Introducció

La variabilitat temporal en la producció de llavors, i en concret, la producció sincrònica i intermitent de grans collites (anyivoria o "masting") és un fenomen geogràficament i taxonòmica molt estès en espècies com l'alzina, els roures, el faig, etc. i amb importants implicacions per a la dinàmica demogràfica d'aquests boscos. 

Segons diferents estudis la sincronització de l'esforç reproductiu pot estar relacionada amb possibles avantatges selectius a escala evolutiva (saciat dels depredadors) o amb la fluctuació en la disponibilitat de recursos i per tant la variació en les condicions ambientals. No obstant això, la manca d'estudis intensius i a llarg termini ha dificultat valorar fins al moment la certesa d'aquestes hipòtesis. D'altra banda, i en un context potser més important per aspectes pràctics i de gestió, es desconeix fins a quin punt aquesta variabilitat en la producció de glans pot afectar les poblacions dels seus consumidors com els senglars.

La utilitat del seguiment de la producció anual de glans d'alzina i roure al Parc de Collserola pot incidir en dos importants aspectes de la gestió d'aquest espai. D'una banda, el coneixement i predicció de les collites de glans pot ser d'interès per a la regulació de l'activitat cinegètica (senglar, entre d'altres), atesa l'estreta relació que s'ha descrit entre els anys d'elevada producció de glans i el posterior augment de les taxes de reproducció i de la població dels consumidors. D'altra banda, les dades que s'obtinguin poden aportar valuosa informació sobre la seva capacitat productiva i regenerativa a mig i llarg termini, com també la probabilitat que aquestes masses segueixin mantenint el seu caràcter mixt (roure-alzina), o tendeixin a esdevenir monoespecífiques.

Els resultats d’aquests estudis formen part de les aportacions del Parc de Collserola a la “European Network for Long Term Ecological Research (LTER Europe)"

  • Aglans