CREAF

Les activitats humanes afecten el medi ambient i la salut humana d’una manera molt significativa. Les emissions de diferents contaminants atmosfèrics estan augmentant, o es mantenen elevades, de manera preocupant. Per tal de seguir l’evolució del seu impacte en el medi, arreu del món occidental s’han implementat xarxes de recollida de dades d’immissions i de determinació de la composició química de la pluja, atès que la precipitació és una via molt important de deposició dels contaminants al medi terrestre i aquàtic.

A escala internacional, el conveni sobre transport transfronterer de contaminants atmosfèrics a llarga distancia (Convention on Long-range Transboundary Air Pollution) de la UNECE, va iniciar als anys 80 la seva tasca de regulació dels principals contaminants, a través de la signatura per part dels països membres de diversos protocols. Arran de les mesures de reducció que s’han implementat a escala nacional i internacional s’han vist canvis importants en l’acidesa de la pluja a Europa, principalment deguts a la reducció de les emissions de SO2. D’altra banda, les regulacions encaminades a la disminució de les emissions de gasos de nitrogen no aconsegueixen els resultats desitjats. S’ha de tenir en compte que la deposició de nitrogen contribueix a l’eutrofització i acidificació dels ecosistemes receptors, afecta a la biodiversitat i també a l’estructura de les comunitats biològiques.

El monitoratge de la composició química de 4 estacions distribuïdes en el territori de Catalunya (Sort, Begur, Santa Maria de Palautordera i la Sénia) pertanyents a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XPVCA) adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, permet fer un seguiment de la deposició de contaminants. Aquest nombre d’estacions correspon aproximadament a una estació per 8.000 km2 de terreny, que és una cobertura semblant a la d’altres països. Per tant, es considera que tant el nombre d’estacions catalanes com la seva distribució en el territori (que van des dels Pirineus al Montsià, i de la costa a l’interior) són indicats per caracteritzar l’acidesa i la composició química de la pluja a Catalunya.

S’ha de remarcar la relació que es va establir de manera continuada des de l’any 1994 fins l'actualitat entre la Direcció General de Qualitat Ambiental i el CREAF (sota diferents tipus de relacions contractuals) per a l’estudi de la caracterització de la precipitació a Catalunya. Gràcies a aquesta col·laboració, s’ha mantingut un enregistrament de la composició química de la pluja i de la deposició de contaminants que a hores d’ara acumula 16 anys de dades. 

Un registre dilatat en el temps com aquest ha permès detectar canvis ambientals importants, com la tendència general a la disminució del sulfat i d’augment del nitrat en algunes de les estacions. A més, els resultats obtinguts fins a dia d’avui indiquen que alguns dels canvis més importants tenen lloc en localitats relativament remotes, com a Sort en els Pirineus, fet que cal seguir estudiant per les repercussions ambientals que comporta.

 S’ha observat una disminució del sulfat en la pluja a causa de la disminució de les emissions d’SO2 a Espanya i a Europa. Per contra, la concentració de nitrat tendeix a augmentar en resposta a l’augment general de les emissions d’òxids de nitrogen, particularment importants a la Península Ibèrica. Malgrat l’augment d’un anió àcid com el nitrat, el pH mig de la pluja no és àcid, a causa de la contribució alcalinitzadora de les pluges de fang africanes.