Search

Tenir un cervell gran o criar moltes vegades permet a les aus ser bones urbanites

Un estudi internacional dóna noves pistes sobre com preservar la biodiversitat d’ocells a les ciutats. L’estudi ha estat liderat per Ferran Sayol, investigador de la Universitat de Gothenburg (Suècia) i Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.

Ferran Sayol mesurant cranis al laboratori.
Ferran Sayol mesurant cranis al laboratori.

Per sobreviure als carrer de les ciutats els ocells necessiten tenir un cervell gran o, en cas que això no sigui així, tenir moltes oportunitats per reproduir-se. Així conclou un estudi publicat a la revista Frontiers in Ecology and Evolution en el que hi han participat el CREAF, la University College London (Anglaterra) i la University de Gothenburg (Suècia). L’estudi dona noves pistes sobre com els animals salvatges s’adapten a la jungla urbana.

Els científics fa temps que saben que els ocells amb un cervell gran tenen més avantatges a l’hora de sobreviure a les ciutats: tenen més creativitat a l’hora de buscar menjar, saben evitar els perills que les persones posen enmig del seu camí, etc. Però, què passa amb els coloms i els falciots? Són ocells que tenen un cervell petit i que viuen igualment còmodes dins de la ciutat.

Per respondre a aquesta pregunta l’equip de recerca va analitzar el cervell (en relació a la mida del cos), l’esperança de vida i la freqüència en la posta d’ous de 600 espècies d’ocells. Els resultats van deixar veure que els ocells amb un cervell petit sobrevivien a les ciutat perquè tenien moltes postes al llarg de la seva vida.

Tot i que tenir pollets múltiples vegades en un any és relativament estrany en la majoria d’ocells, les espècies que ho fan són unes de les que després proliferen amb més èxit a les ciutats.

Tot i que tenir pollets múltiples vegades en un any és relativament estrany en la majoria d’ocells, les espècies que ho fan són unes de les que després proliferen amb més èxit a les ciutats.

Coloms en un ambient urbà. (Foto: UnSplash CCBY)

“Per un costat, les espècies amb cervells grans, com els corbs o les gavines, són comunes a les ciutats perquè aquest cervell els ajuda a fer front als reptes que suposa un ambient nou”, ha dit l’investigador principal Ferran Sayol. “Per altra banda, hem trobat que les espècies que tenen el cervell més petit, però que també viuen a les ciutats còmodament, tenen èxit si crien varies vegades durant la seva vida”.

Veure i sentir ocells durant el confinament

Durant el confinament que molts països estan implementant per reduir l’expansió de la COVI19, s’està comprovant que la biodiversitat a les ciutats ens ofereix uns serveis ambientals a les persones sovint invisibles. Molta gent està fent palesa la importància a nivell psicològic o anímic que representa per ells o elles veure i sentir aus des de les finestres, un fet que ens connecta amb la natura i ens ajuda a superar l’aïllament social.

Durant el confinament que molts països estan implementant per reduir l’expansió de la COVI19, s’està comprovant que la biodiversitat a les ciutats ens ofereix uns serveis ambientals a les persones sovint invisibles.

“En aquesta mateixa situació també serà interessant veure com els ocells s’adapten a la nova situació, ja que algunes espècies més tímides potser es deixaran veure pels carrers buits (com ja ha passat a Venècia), però altres que depenen molt dels recursos que anem deixant els humans, potser els hi costarà trobar menjar”, comenta Sayol.

Els pardals s'alimenten de restes de menjar que els humans anem deixant i que ara segur que manquen.
Els pardals s’alimenten de restes de menjar que els humans anem deixant i que ara segur que manquen.

Segons el coautor Alex Pigot, els resultats d’aquest estudi són una bona oportunitat per preservar la biodiversitat a les ciutats. “L’expansió de les ciutats és un dels principals motors de la pèrdua de la biodiversitat, però tot i això alguns animals poden prosperar en aquests entorns hostils”, comenta. “Esperem que identificant quines espècies són més capaces d’adaptar-se, també puguem predir quines espècies poden estar en més risc i pensar com recolzar-les amb esforços de conservació més dirigits”.

 

Article:“Brain Size and Life History Interact to Predict Urban Tolerance in Birds” by Ferran Sayol, Daniel Sol and Alex L. Pigot, 25 March 2020, Frontiers in Ecology and Evolution.
DOI: 10.3389/fevo.2020.00058

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia