Search

A Madrid i a Barcelona es poden observar més de cinquanta espècies de papallones

Un dels voluntaris amb una papallona a l'esquena (Foto: Mónica Muñoz)
Un dels voluntaris amb una papallona a l'esquena (Foto: Mónica Muñoz)

El primer Observatori Ciutadà de Papallones Urbà liderat per Yolanda Melero, investigadora del CREAF, ha donat a conèixer les xifres del seu primer any de funcionament a Madrid i a Barcelona. Els seixanta-quatre voluntaris han reportat més de 6000 observacions de papallones urbanes gràcies al projecte de ciència ciutadana.

Un dels voluntaris amb una papallona a l'esquena (Foto: Mónica Muñoz)
Un dels voluntaris amb una papallona a l’esquena (Foto: Mónica Muñoz)

Dins de les ciutats de Madrid i Barcelona hi viuen almenys 51 espècies de papallones diferents. Això vol dir que si ets molt urbanita, en la teva vida hauràs pogut veure gairebé el 22% de les papallones que hi ha a Espanya. Avui s’ha donat a conèixer aquesta xifra que resumeix el primer any de funcionament del uBMS, l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes liderat per Yolanda Melero investigadora del CREAF, en coordinació amb la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Impulsat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri de Transició Ecològica, el projecte compta amb un total de 64 persones implicades de forma voluntària (35 persones a Barcelona i 29 a Madrid).

Papallona zebrada fotografiada per una voluntària (Foto: Mónica Muñoz)
Papallona reina fotografiada per una voluntària (Foto: Mónica Muñoz)

Les dades que han aportat aquestes persones han revelat, entre d’altra informació, que la papallona més abundant a les dues ciutats és una papallona molt comuna a la península, la blanqueta de la col (Pieris rapae) i que algunes de les papallones més observades són tan espectaculars com la papallona reina (Papilio machaon) o la papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii).

La papallona més comuna ha estat la blanqueta de la col, però també s'han trobat papallones tan espectaculars com la papallona reina o la papallona zebrada.

Totes aquestes persones han visitat de març a setembre, cada quinze dies, un o dos jardins a la seva ciutat. Segons les seves observacions, el mes de juny ha estat el mes amb més papallones volant per les dues metròpolis. Els voluntaris han fet habitualment un mateix recorregut i han apuntat les papallones que han vist en una aplicació que el projecte ha desenvolupat amb aquesta finalitat. En total, l’observatori ha fet el seguiment de papallones a 44 jardins (21 a Madrid i 23 a Barcelona). Entre totes les persones voluntàries s’han observat més de 6000 papallones, 3636 a Barcelona i 2529 a Madrid que es poden consultar al mapa col·laboratiu del projecte. Convertir aquests ciutadans i ciutadanes en experts en papallones ha estat un dels reptes del projecte. Per fer-ho possible el projecte ha editat les dues primeres guies de papallones de la ciutat de Madrid i de Barcelona. Una publicació editada en paper pel projecte que s’ha repartit a tots els voluntaris i entre diferents centres ambientals i seus dels ajuntaments.

 

Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii). Foto Murray Foubister (Creative Commons CCBY)
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii). Foto Murray Foubister (Creative Commons CCBY)

L’observatori continua el 2019 amb el suport dels ajuntaments.

Com ha de ser un jardí perquè hi puguin viure més espècies de papallones diferents? Quants jardins es necessiten com a mínim per a albergar o protegir algunes espècies? Aquestes primeres dades són molt importants perquè és la primera vegada que s’obtenen. Fins ara tècnics i científics anaven a cegues en aquesta temàtica. Per aquest motiu, els ajuntaments de Madrid i Barcelona saben que és molt important continuar amb la iniciativa i tenir una col·lecció de dades que permeti comparar dades entre un any i un altre. Així es podran veure tendències i millorar els jardins d’aquestes ciutats perquè alberguin més biodiversitat.

D'aquí uns anys les dades es podran fer servir per veure tendències i millorar els jardins d'aquestes ciutats perquè alberguin més biodiversitat.

Dins el Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona està l’objectiu de millorar els jardins i connectar-los més amb els altres, per fomentar la biodiversitat i la supervivència d’insectes com les papallones. “Les dades que hem aconseguit fins ara ja ens serveixen per millorar els nostres models predictius i provar les diferents formes de gestionar els jardins metropolitans. Si continuem obtenint dades aquests models seran més fiables i podrem veure, amb els nostres propis ulls si les mesures que es prenen són efectives o no “, comenta Yolanda Melero.

Blanqueta de la col (Pieris rapae). Foto de domini públic.
Blanqueta de la col (Pieris rapae). Foto de domini públic.

L’any que ve volem aconseguir una xarxa de voluntaris més àmplia, cobrir cada jardí de forma més contínua i, si és possible, fer el seguiment en més jardins per començar a acumular dades i poder veure tendències.

L’observatori és una iniciativa del CREAF en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid. Compta amb el suport d’iniciatives similars com el Grup de Seguiment de Fauna (Universitat Complutense de Madrid), els programes de seguiment de papallones català CBMS i espanyol BMS Espanya i el projecte europeu Butterfly Conservation Europe. Compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient i la col·laboració dels ajuntaments de Madrid i Barcelona.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia