Search

Life-Polyfarming proposa un canvi de model agroalimentari totalment sostenible

Polyfarming és un projecte d’agricultura regenerativa que combina els recursos del bosc, el bestiar i els cultius per a recuperar un sòl fèrtil en zones de muntanya mediterrània. El projecte, co-finançat pel programa LIFE de la Comissió Europea, el lideren el CREAF i la granja Planeses, on es duu a terme a escala real.

Foto aèria de Planeses. Autor de la foto: Adrià Nebot.
Foto aèria de Planeses. Autor: Adrià Nebot.

Les zones de muntanya mediterrània afronten des de fa anys l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia. Una de les raons és la baixa fertilitat del sòl relacionada amb la sobreexplotació de la ramaderia i l’agricultura al llarg dels anys juntament amb les condicions climàtiques d’aquests llocs. L’abandonament d’aquestes activitats provoca problemes a nivell socioeconòmic, ja que al reduir-se la capacitat de produir cultius i bestiar poden sorgir desigualtats entre territoris. També té un gran impacte ambiental: els sòls es degraden amb més rapidesa, disminueix la biodiversitat d’insectes i microorganismes i es perd la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric. En aquest context, LIFE Polyfarming té com a objectiu demostrar que combinant els recursos que ens ofereixen el bosc, els cultius i els animals, podem consolidar un sòl fèrtil i rendible a llarg termini d’una forma sostenible.

LIFE Polyfarming té com a objectiu demostrar que combinant els recursos que ens ofereixen el bosc, els cultius i els animals, podem consolidar un sòl fèrtil i rendible a llarg termini d'una forma sostenible.

El projecte està en marxa a Planeses, una finca situada a la Garrotxa. La granja està envoltada de bosc, té parcel·les de prat en la qual pasturen pollastres, conills i vaques, també disposa d’un hort. Allà, es treballa dia a dia la gestió agro-silvo-pastoral que proposa Polyfarming.

El bosc, un recurs essencial per a totes les activitats de la finca

Un dels productes que s’obté a partir de les tales de branques o troncs del bosc és el biochar. Aquest carbó vegetal, s’utilitza a l’hort i a la pastura per a millorar les propietats físiques del sòl, ja que permet absorbir més aigua i nutrients, a més, és un refugi per als microorganismes i és capaç d’esmorteir els canvis bruscos de temperatura. Abans d’utilitzar-ho, s’afegeix al llit dels pollets per a que ho enriqueixin amb nutrients i microorganismes.

BRF (Bois Rameal Fragmentée), Planeses. Autor foto: J.Luis Ordóñez
BRF (Bois Rameal Fragmentée), Planeses. Autor: J.Luis Ordóñez

Les branques més petites dels arbres serveixen per a elaborar un altre producte, el BRF (Bois Rameal Fragmentée), un compost d’alt contingut nutritiu que afavoreix la proliferació de fongs i bacteris beneficiosos per a la terra. Per a fer BRF les branques es trituren i es deixen descompondre uns mesos al bosc.

Aquestes tècniques, a més de millorar la fertilitat del sòl, són una gran oportunitat per a mitigar el canvi climàtic.

Una altra de les tècniques que s’empra és el conreu sobre llits de troncs (Hügelkulture). El mètode consisteix a enterrar troncs sota el sòl per a que actuïn com a una esponja que reté aigua i microorganismes. Els llits de fusta són especialment útils en zones en les quals hi ha escassetat d’aigua.

Aquestes tècniques, a més de millorar la fertilitat del sòl, són una gran oportunitat per a mitigar el canvi climàtic, tant per a segrestar en el sòl la gran quantitat de carboni atmosfèric que contenen els arbres, com per a aprofitar millor l’aigua en una situació de sequera que serà cada vegada més freqüent.

El bestiar, una peça clau per a enriquir el sòl

El maneig del bestiar de vaques, pollastres i conills també contribueix a recuperar la fertilitat del sòl. A Planeses s’empra el “pasturatge intensiu programat”, amb aquesta tècnica els animals pasturen cada dia a una parcel·la diferent i triguen al voltant de 50-60 dies en tornar a una parcel·la en la qual ja han menjat. D’aquesta forma, no danyen els rebrots de les primeres plantes que es van menjar, però sí que milloren la fertilitat i biodiversitat del sòl amb els seus excrements.

Vaques de Planeses. Atutor foto: J.Luis Ordóñez.
Vaques de Planeses. Atutor: J.Luis Ordóñez.

Polyfarming aposta per un hort de muntanya autosuficient

“Aquest canvi de model reivindica la sobirania alimentària, contribueix a mitigar el canvi climàtic i recupera l'activitat agro-silvo-pastoral en zones de muntanya mediterrània”, reflexiona Marc Gràcia Moya.

El terreny de l’hort no es llaura per a no trencar l’estructura del sòl i, així, evitar la disminució de la biodiversitat i els nutrients. El seu manteniment consisteix, d’una banda, en un sistema de reg que aporta aigua i biofertilizants i, d’altra banda, escampar biochar i BRF per a millorar les propietats químiques i físiques del sòl. Els animals petits són una altra eina essencial per a la gestió: eliminen els insectes, abonen la terra i es mengen les males herbes.

Foto a Planeses. Autora: Maria Josep Broncano
Foto a Planeses. Autora: Maria Josep Broncano

“El sistema Polyfarming és una alternativa al sistema d’agricultura i ramaderia actual. Aquest canvi de model reivindica la sobirania alimentària, contribueix a mitigar el canvi climàtic i recupera l’activitat agro-silvo-pastoral en zones de muntanya mediterrània”, reflexiona Marc Gràcia Moya, investigador del CREAF i coordinador científic del projecte en Planeses.

Planeses està oberta a qualsevol persona interessada i ofereix cursos que expliquen amb tot detall el sistema de Polyfarming. A més, ja us podeu subscriure al seu butlletí de notícies!

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia