L’estudi ‘A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change’ publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
És una realitat, la societat ja està experimentant els efectes de l’estrès ambiental que provoca el canvi climàtic d’una manera cada cop més freqüent i greu. Alhora, s’avança poc en la reducció de les emissions de carboni. Què es pot fer en aquest escenari? La ciència ho té clar, adaptar-se o morir. Tot i això, aquesta setmana, una xarxa internacional de 126 expertes i experts han publicat un estudi a Nature Communications on alerten que les mesures d’adaptació que es prenen arreu del món no estan portant a l’adaptació transformadora que necessitem per assegurar el nostre futur, no estem aconseguint reduir el risc que comporta el canvi climàtic. Les conclusions són clares, les mesures d’adaptació, tal com es documenta a la literatura científica, la majoria són fragmentades, locals i no transformadores, es duen a terme principalment per individus i a les llars, en lloc de ser esforços integrals, coordinats i coherents per part de comunitats i institucions. Tot i això, l’experiència del CREAF demostra que hi ha exemples d’accions d’adaptació que funcionen segons els resultats de la investigació i que les administracions competents haurien d’implementar-les a major escala per impulsar fermament l’adaptació i la reducció de la vulnerabilitat.
Les conclusions són clares, les mesures d'adaptació, tal com es documenta a la literatura científica, la majoria són fragmentades, locals i no transformadores, es duen a terme principalment per individus i a les llars, en lloc de ser esforços integrals, coordinats i coherents per part de comunitats i institucions.
L’estudi analitza més de 48.000 articles publicats arreu del món on es presenten 1.686 resultats de mesures d’adaptació al canvi climàtic. Amb ells, l’equip ha analitzat quines accions estem realment prenent per adaptar-nos, i si aquestes estan tenint èxit o no. L’estudi troba molt poques proves que els esforços d’adaptació actuals estiguin reduint realment el risc. Fins ara aquesta és l’avaluació més sistemàtica i completa de l’adaptació humana al canvi climàtic.
L’autora principal de l’estudi, Lea Berrang Ford, professora i titular de la Càtedra Priestley de Recerca sobre el Clima i la Salut del Centre Internacional Priestley per al Clima de la Universitat de Leeds, declara: “Els nostres resultats constitueixen un toc d’atenció: hem trobat molt pocs indicis que la humanitat estigui preparada de forma general, ràpida i a prou escala per, al nostre parer, evitar els impactes climàtics greus”.
“La publicació de l’estudi ara és molt oportuna, just durant la 26 Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), que se celebra a Glasgow (Escòcia). L’Acord de París compromet les parts que participen a la COP a seguir com la societat i els governs avancen cap a l’adaptació, però fins aquest estudi se sabia poc sobre l’ abast real de les mesures d’adaptació.” Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF
JOSEP PEÑUELAS, professor d’investigació del CSIC al CREAF
Quins riscos climàtics ens mouen?
L’estudi determina que moltes accions d’adaptació sorgeixen motivades per perills concrets a cada zona del món: sequera, precipitacions extremes, inundacions, o la variabilitat de les precipitacions, per exemple. Les mesures se centren majoritàriament en implementar noves formes d’agricultura i de sistemes alimentaris (sobretot a Àfrica i Àsia), en l’obligació de preparar la infraestructura per a les inundacions, tant a l’interior com a la costa, en aplicar nous codis de construcció o desenvolupar mapes de perills i sistemes d’alerta primerenca (sobretot a Europa). A les ciutats, les inundacions i l’augment del nivell del mar provoquen mesures d’adaptació a tot el món. Finalment, la calor extrema és un perill molt comú per la que es prenen mesures d’adaptació a la majoria de regions del món.
L'experiència del CREAF demostra que hi ha exemples d'accions d'adaptació que funcionen segons els resultats de la investigació i que les administracions competents haurien d'implementar-les a major escala per impulsar fermament l'adaptació i la reducció de la vulnerabilitat.
L’estudi conclou que les respostes es produeixen en múltiples nivells d’organització social, des dels pagesos fins a les llars urbanes, des de les empreses d’aigua, electricitat, transport fins a les institucions internacionals. No obstant això, la gran majoria de les respostes documentades a la literatura acadèmica es duen a terme a nivell local, i gairebé sempre a les llars i per individus en particular (82% de tots els articles).
Les respostes a nivell de llar o individual se centren en mesures sobre l’alimentació, la salut i la pobresa, sobretot a Àfrica i Àsia. Per exemple, els estudis realitzats a Ghana i Uganda mostren mesures per fer front a la sequera que inclouen des de canvis als cultius, fins a la migració de les persones. Altres mesures locals se centren en l’ educació , l’agricultura urbana, els dipòsits d’aigua o l’adaptació del turisme.
El CREAF a la COP26 presenta mesures d’adaptació dels boscos al canvi climàtic
El CREAF té una llarga trajectòria per estudiar mesures d’adaptació efectives, sobretot mesures de gestió forestal.
“En realitat les mesures d’adaptació molt habitualment tenen un àmbit d’implementació local i, de fet, són més efectives a aquest nivell, però és veritat que s’haurien de proposar estratègies regionals i nacionals que promoguessin que es duguin a terme accions d’adaptació a molts més llocs, i generalitzar-ne l’ús perquè es puguin veure efectes a escales més grans”.
ANABEL SÁNCHEZ, responsable d’impacte social de la recerca del CREAF
En aquest sentit, el 3 de novembre es va dur dur a terme el 4th World Symposium on Climate Change Adaptation organitzat per la International Climate Change Information and Research Programme (ICCIRP) de l’ Hamburg University of Applied Sciences com un acte paral·lel a la COP26 de Glasgow. L’ esdeveniment va cobrir les àrees més estratègiques relacionades amb l’ adaptació al canvi climàtic i el CREAF hi va presentar els seus projectes d’ adaptació forestal més importants el LIFE MEDACC i el LIFE MIDMACC .
“Ens han convidat per presentar els resultats exitosos que tenen les nostres mesures de gestió forestal adaptativa que hem provat a parcel·les de bosc al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera (Requesens). Durant anys hem provat formes de gestió forestal, com la tala selectiva o l’estassada i la presencia de ramats pasturant el sotabosc, que han reduït la vulnerabilitat del bosc als impactes de canvi climàtic, per exemple, incrementant el contingut d’aigua de la vegetació (la qual cosa en redueix la inflamabilitat i, per tant, el risc d’incendi), millorant l’estat de salut del bosc (menor defoliació i decoloració en parcel·les gestionades que en control), ajudant a que el bosc reverteixi millor episodis de decaïment o que sigui més resistent a la sequera i modificant les condicions microclimàtiques de les parcel·les”.
DIANA PASCUAL, experta en adaptació del CREAF
