Search

L’Agència Europea del Medi Ambient destaca un treball de Lluís Brotons i Virgilio Hermoso sobre connexió d’àrees protegides amb infraestructures verdes

Impacte positiu de connectar àrees protegides amb infraestructures verdes. Crèdit: Public Domain
Impacte positiu de connectar àrees protegides amb infraestructures verdes. Crèdit: Public Domain

Un estudi sobre l’eficiència de planificar la connexió del territori a escala europea en què intervenen Lluís Brotons –investigador del CSIC a la unitat mixta InForest entre el CREAF i el CTFC– i Virgilio Hermoso –investigador del CTFC– forma part d’un recull de referències publicat per l’Agència Europea del Medi Ambient.

L’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) inclou aquest treball al seu darrer butlletí, com a part d’un compendi de recerca científica sobre ecosistemes europeus i l’impacte positiu de connectar àrees protegides amb infraestructures verdes. La recerca té com a punt de partida la tesi de màster a la UAB de la investigadora Mònica Lanzas, que és l’autora principal del treball, en què han intervingut també Gerard Bota i Sergio de Miguel del CTFC, a més d’altres especialistes del CSIC i del CREAF.

La principal conclusió que apunta l’EEA és que Natura 2020, la xarxa de llocs protegits de la Unió Europea, podria enfortir la seva interconnexió amb la infraestructura verda per crear una xarxa trans-europea de natura. Segons un informe de l’Agència de juliol de 2020, actualment les autopistes i altres infraestructures provoquen la desconnexió del 15% dels punts d’interès de Natura 2000 respecte d’altres àrees naturals, la qual cosa redueix la seva capacitat per als serveis ecosistèmics.

Lluís Brotons apunta la importància que estudis com aquests siguin utilitzats per persones amb responsabilitat en la presa de decisions en temes ambientals a la Comissió Europea. “És una mesura de l’impacte de treballs més rellevants, fins i tot, que les tradicionals cites bibliogràfiques”, afirma.

D’altra banda, Virgilio Hermoso destaca fins a quin punt és clau que “la presa de decisions se sustenti en la ciència, com en aquest cas”. I apunta que “la xarxa d’infraestructura verda, que es comença a dissenyar des de zero i implica decisions complexes, pot ser una bona oportunitat per estrènyer els llaços entre ciència i gestió del territori“.

La recerca està publicada a la revista científica Science of the Total Environment i demostra la major eficiència de planificar les àrees protegides que funcionen com a infraestructura verda a escala europea, enlloc de fer-ho cada país de manera independent. El principal avantatge seria complir els objectius de conservació de biodiversitat i mantenir els serveis ambientals amb menys territori. L’equip investigador ha avaluat mitjançant un programari informàtic dos escenaris alternatius per crear aquesta infraestructura verda: un basat en la Unió Europea on es planifica la xarxa continental, i un altre centrat en cada país membre. Ambdós persegueixen els mateixos objectius: evitar la pèrdua de biodiversitat cobrint una àmplia distribució d’espècies i hàbitats i garantir el subministrament de cinc serveis ecosistèmics: retenir carboni, evitar l’erosió del sòl, retenir aigua, potenciar la pol·linització i impulsar oportunitats d’esbarjo.

Rigor i independència

L’Agència Europea del Medi Ambient és un organisme de la Unió Europea que proporciona informació rigorosa i independent. La seva raó de ser és donar suport al desenvolupament sostenible, tot impulsant una millora significativa i mesurable del medi ambient a abast europeu. Per això, facilita dades, xifres i continguts validats i d’alta qualitat, pertinents i específics a persones amb responsabilitat de formular polítiques públiques. Aquests continguts constitueixen la base de les avaluacions ambientals, tant temàtiques com integrades, i serveixen per donar suport als processos de gestió ambiental, a l’elaboració i avaluació de polítiques ambientals i als processos de participació ciutadana.

El seu àmbit d’actuació és la biodiversitat, els usos del terreny, el sòl, l’agricultura, l’aigua i medi ambient marí, l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, la contaminació de l’aire, el medi ambient i la salut, la transició sostenible, l’eficiència dels recursos i la gestió dels residus, l’energia, la indústria i el transport.

Referència:

Lanzas, M., Hermoso, V., de-Miguel, S., Bota, G., Brotons, L., 2019. Designing a network of green infrastructure to enhance the conservation value of protected areas and maintain ecosystem services. Sci. Total Environ. 651, 541–550.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia