Les dinàmiques dels vents s’han d’introduir en els estudis que mesuren com el canvi climàtic afecta els ritmes de la natura. L’estudi publicat a PNAS amb participació de Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF, conclou que la calma dels vents està afavorint la productivitat de la vegetació.
A les latituds més altes o septentrionals (de Londres cap amunt en el cas d’Europa), els vents s’han calmat degut al canvi climàtic. Això implica que ja no bufa el vent com abans als boscos boreals ni als boscos o pastures temperades de l’hemisferi nord. Quins efectes pot tenir això sobre la vegetació i, en conseqüència, sobre el seu paper com a mitigadora del canvi climàtic? Avui, un estudi publicat al Proceeding of the National Academy of Science PNAS alerta que la manca de vent que provoca el canvi climàtic pot endarrerir l’envelliment i caiguda de les fulles en aquestes latituds. “El vent asseca les fulles i les porta cap a la senescència i caiguda típiques de la tardor. Amb menys vent aquest efecte disminueix i pot ser un dels motius que expliquin aquest alentiment”, comenta Josep Peñuelas, autor de l’article i investigador del CSIC i del CREAF.
De fet, l’estudi constata que aquesta calma provocada pel canvi climàtic afecta el moment de la caiguda de les fulles de forma comparable a com ho fan la temperatura o les precipitacions, els factors més controlats fins ara en els estudis fenològics.
De fet, l’estudi constata que aquesta calma provocada pel canvi climàtic afecta el moment de la caiguda de les fulles de forma comparable a com ho fan la temperatura o les precipitacions, els factors més controlats fins ara en els estudis fenològics. “Amb aquest estudi alertem que les dinàmiques dels vents s’han d’introduir el més aviat possible als models que s’estan fent servir arreu del món per mesurar els efectes del canvi climàtic en els ritmes de la naturalesa”, afegeix Peñuelas.
L’estudi ha analitzat 183.448 observacions fenològiques a 2.405 emplaçaments, mesures a llarg termini de vapor d’aigua, de diòxid de carboni i 34 anys de dades de satèl·lit que mesuren la verdor del paisatge. A més, s’han comparat les diferències interanuals que s’han viscut en aquests llocs en el moment de caiguda de les fulles (la fenologia de la tardor).
Vents, claus en el cicle del carboni
Ara mateix, la frenada dels vents sembla tenir efectes positius sobre la producció neta dels boscos i la vegetació. Un fet positiu per mitigar el canvi climàtic, doncs com més creix el verd més CO2 retira de l’atmosfera per produir troncs, branques i fulles. Per una banda, com més temps tenen fulles les plantes, més temps fan la fotosíntesi. De l’altra, el treball demostra que la disminució dels vents redueix l’evapotranspiració, la qual cosa es tradueix en menys pèrdues d’aigua del sòl i, en conseqüència, en condicions de creixement més favorables a finals de la tardor. A més, amb menys vent hi ha menys refredament de les superfícies de les fulles i es podrien, per tant, reduir els danys per gelades.
Les dinàmiques dels vents s’han d’introduir el més aviat possible als models que s’estan fent servir arreu del món per mesurar els efectes del canvi climàtic en els ritmes de la naturalesa.
De fet, les terres no urbanitzades de les altes latituds septentrionals (> 50 °) són actualment un gran embornal de carboni, però han experimentat un gran augment de la temperatura de l’aire. Per aquest motiu, en aquests ecosistemes la productivitat neta anual ha augmentat any rere any, entre d’altres motius perquè la primavera s’ha avançat i perquè les fulles ara cauen dels arbres més tard.
Tot i això, els experts alerten que el clima futur pot ser més variable, amb majors canvis en la temperatura i les precipitacions. “Predir com canviaran les velocitats de vent amb un clima canviant segueix sent un repte, però les proves suggereixen que les velocitats de vent seran més extremes en diverses regions, encara que la velocitat mitjana anual segueixi disminuint. La combinació de vents extrems i crònics tindria un impacte significatiu en el creixement de les plantes, i aquestes conseqüències per a la captació regional i global de carboni podrien arribar a ser negatives i tan importants com les derivades de les variacions de temperatura i precipitació”, alerta Peñuelas. De fet, l’estudi ha donat lloc a un algoritme millorat útil en els models que prediuen l’evolució del cicle de carboni y es dibuixa un escenari totalment contrari cap al 2100, on la caiguda de les fulles podria avançar-se un altre cop donant un efecte de bols de neu (o retroalimentació positiva) que agreujaria el mateix canvi climàtic.
