Search

La coincidència d’incendis amb pluges extremes multiplica el risc de perdre sòl forestal al Mediterrani

Pinya supervivent a l'incendi d'Òdena al 2015. Autor: Marina Torres.
Pinya supervivent a l'incendi d'Òdena al 2015. Autor: Marina Torres.

Les tones de sòl que es perden als boscos pot aumentar un 150%  els anys que coincideixin grans incendis i pluges torrencials. L’equip d’investigadors i investigadores del CTFC i del CREAF proposen actuar ràpid després dels incendis, abans que arribin les pluges, i fer una gestió post-incendi adequada.

Pinya supervivent a l'incendi d'Òdena al 2015. Autor: Marina Torres.
Pinya supervivent a l’incendi d’Òdena al 2015. Autor: Marina Torres.

A més del vent i l’activitat agrícola, entre els principals agents que provoquen l’erosió o pèrdua de sòl, hi trobem els incendis. Els resultats d’un nou estudi mostren que, de mitjana, la pèrdua de sòl a la regió mediterrània pot créixer un 150% si coincideixen en un mateix any episodis d’incendis amb episodis de pluja d’alta intensitat, una probabilitat creixent en un context de canvi climàtic. Si tenim en compte que actualment es perden unes 15-16 tones/hectàrea de sòl forestal cada any, això representaria un pèrdua d’unes 42- 43 tones/hectàrea i any.

Segons les projeccions de l’estudi, actualment el percentatge de sòl que es perd per culpa dels incendis oscil·la entre un 12 i un 16% , una xifra que augmenta fins al 90% en els anys d’incendis greus. Els incendis forestals, sobretot aquells de gran intensitat, deixen el sòl exposat i vulnerable a altres agents erosius com el vent o la pluja fins que la vegetació es recupera. Així, la coincidència de fenòmens extrems deixen als boscos mediterranis sense capacitat de mitigar l’erosió.

alejandramoran

Segons les projeccions de l’estudi, actualment el percentatge de sòl que es perd per culpa dels incendis oscil·la entre un 12 i un 16% , una xifra que augmenta fins al 90% en els anys d’incendis greus.

Encapçalat per Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CTFC i membre  del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF),  l’estudi també ha comptat amb investigadors i investigadores de França, Alemanya i Canadà i es publica a la revista científica Land Degradation and Development.

Actuar abans que arribin les pluges

L’article proposa centrar esforços en dues línies d’acció per tal de minimitzar les pèrdues de sòl en un futur. Per una banda, proposen una ordenació forestal centrada en reduir el perill d’incendi i per l’altra, intervenir de manera ràpida desprès d’un incendi i abans de la temporada de pluges, mitjançant la realització de barreres d’erosió o bé amb plantacions. Aquests tractaments, tot i ser eficaços, són costosos, motiu pel qual el seu ús és limitat.

Estat de la zona, pocs dies després de l’incendi, a finals de juliol de 2015. Autor: CREAF
Estat de la zona, pocs dies després de l’incendi, a finals de juliol de 2015. Autor: CREAF

Per contra, a Catalunya, on el 73% del territori forestal és privat, sovint es realitzen tales post-incendi que poden contribuir a augmentar el risc d’erosió i degradació del sòl. Per tant, en cas que no hi hagin mesures actives per poder controlar l’erosió, seria convenient realitzar bones pràctiques de gestió post incendi, sobretot en aquelles zones on el sòl presenti més risc. Amb una gestió forestal correcte es podrien  minimitzar les pèrdues i al mateix temps proporcionar beneficis addicionals per a la recuperació de l’ecosistema.

Un model complex amb diferents factors de canvi

Les projeccions s’han realitzat amb el model matemàtic MEDFIRE, desenvolupat pel mateix grup de recerca que encapçala l’estudi, i que ha permès als investigadors i investigadores simular la pèrdua total anual de sòl a Catalunya des del 2011 fins al 2050 sota 6 marcs de futur diferents, resultat de la combinació de diferents escenaris de canvi climàtic amb diferents polítiques de control d’incendis.

Fins ara, les projeccions futures que incorporen l’efecte dels esdeveniments extrems associats al canvi climàtic són rars. En aquest cas, es mostra un model que considera diferents processos ecològics com el creixement i la dinàmica de la vegetació, i per tant és capaç d’avaluar la pèrdua de sòl a causa d’episodis de pluja intensa en els espais de temps que el sòl queda nu i exposat desprès dels incendis. D’aquesta manera, es pot utilitzar per a fer prediccions futures de canvis en paisatge forestal i les seves conseqüències en els serveis ecosistèmics associats, d’una manera més realista i tenint en compte la incertesa de diferents escenaris de canvi futur.

Article

Morán‐Ordóñez, A., Duane, A., Gil‐Tena, A., Cáceres, M. D., Aquilué, N., Guerra, C. A., … & Brotons, L. Future impact of climate extremes in the Mediterranean: soil erosion projections when fire and extreme rainfall meetLand Degradation & Development.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mireia Banqué, coordinadora d'AlertaForestal observant un bosc afectat per la sequera durant l'estiu de 2023. Imatge: AlertaForestal
Notícies
Laura Fraile

AlertaForestal resumeix el 2023 en dades 

El projecte de ciència ciutadana AlertaForestal resumeix el 2023 amb dades. En un any marcat per la sequera, ja són més de 2000 usuaris que participen en el projecte.

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia